|
En aquest paper intentaré resseguir els grans passos de Llull,
intentant recrear el que ell deuria dir quan va estar a la sinagoga de
Barcelona l'any 1299, davant d'una audiència jueva per tal de
convèncer-la de la veritat del cristianisme. Encara que això pot
semblar una tasca desesperada i especulativa, és un exercici útil
perquè planteja qüestions sobre el Llull mateix, l'ambient cultural
i intel·lectual on ell va prosperar i les seves relacions amb els jueus
i els musulmans. Si més no, permet, uns set-cents anys més tard,
que nosaltres explorem el nostre propi llaç amb aquesta important
figura històrica, així com, d'altra banda, proporcionar una major
llibertat d'interpretació en suggerir el que hauria tingut desig de
comunicar. A més, aquest acostament pot suggerir noves línies
d'investigació i plantejar diverses preguntes i estudis respecte a
Llull que no han estat considerats prèviament.
Des d'un punt de vista metodològic, començaré analitzant les
aproximacions medievals a la predicació i al lloc que a Llull li
correspon dins d'aquell món. Seguidament examinaré l'entorn jueu,
establint les seves pràctiques generals respecte de la predicació
abans d'examinar l'evidència i les seves implicacions en la pròpia
visita de Llull a la sinagoga. Llavors procuraré reconstruir què
pogué haver dit Llull basant-me el més fidelment possible en el
material que tenim disponible sobre Llull. El propi Llull ens deixà
una quantitat considerable de material referent a la predicació, i
l'enorme recopilació d'escrits lul·lians ens proporciona tal
abundància de material d'origen que a través d'aquest és possible
intentar extraure'n l'aproximació que Llull haguera pogut adoptar a
la sinagoga.
|
|