|
Heus ací l'exemple de la branca celestial a l'Arbre exemplifical de
l'Arbre de ciència (OE I: 814):
|
[1] -Maleí l'astrolomià son maestre-. -Ramon -dix lo
monge-, e com fo això? -Reconta's -dix Ramon- que en una
ciutat venc un astrolomià la fama del qual era gran. Lo rei
d'aquella ciutat dix a aquell astrolomià que guardàs quan devia
morir; e l'astrolomià dix que.l rei devia morir aquell any. El rei
cuidà's que l'astrolomià digués veritat, e per la paor de la mort
no podia menjar ni dormir, en tant que per paor se moria. Aquell rei
estava ab aquell astrolomià e ab un seu disciple tot dia en la cambra,
e faìa guardar a l'astrolomià si per ventura havia errat en lo compte
ni en l'art d'astrolomia, per ço car desirava que l'astrolomià
trobàs que ell pogués molt viure; e l'astrolomià acertava-li tota
hora que ell no podia passar aquell any.
[2] Dementre que.l rei estava enaixí en tristícia e en dolor,
esdevenc-se que un altre rei li tramès una donzella qui era nodrida ab
verín e no menjava neguna cosa sens verín; e l'astrolomià dix al
rei que ell no podia creure que aquella donzella vivís ab verí, car
no ho podia sostener la sua ciència, e majorment que ella era nada
sots la senyoria de N'`Aries, qui és de complexió humida e
calda, la qual és contra la complexió del verí, qui és seca e
freda. Els missatgers qui havien menada la donzella en presència del
rei e de l'astrolomià, donaren a menjar e a beure a la donzella
verí; sí que la donzella no havia mal de ço que menjava ni bevia.
E adoncs lo rei hac un poc de plaer e pensà's que l'art
d'astrolomia no donàs tota hora ver judici; emperò per la gran paor
que havia de la mort, l'experiència de la donzella no gità de son
cor la paor de la mort, car trop l'havia imaginada.
[3] E enaixí lo rei estant en paor e en tristíca, un savi
cavaller qui era molt gran amic del rei, venc veer lo rei e demanà-li
què havia. El rei li dix secretament que ell devia morir aquell any,
segons que aquell astrolomià, qui denant li estava, ho deìa per sa
sciència. E adoncs lo cavaller conec que l'astrolomià ab algun hom
d'aquella ciutat tractava la mort del rei, car l'astrolomià deìa
que.l rei devia morir aquell any per ço que.l rei morís de paor. E
adoncs lo cavaller dix a l'astrolomià si sabia ell quant devia viure;
e l'astrolomià dix al cavaller que la sua vida no era mas de deu
anys. El cavaller dix un dia a l'astrolomià si ho sabia bé
verdaderament ço que deìa, e l'astrolomià dix que gran temps havia
que ell era cert del terme de la sua mort; e adonchs lo cavaller ab una
espasa que portava tolc lo cap a l'astrolomià per ço que.l rei
s'alegràs e que conogués que l'astrolomià mentia e la sua ciència
fallia. E adoncs lo disciple d'aquell astrolomià maleí son
maestre, e dix que jamés no hauria fiança en judici d'astrolomia.-
|
|
Els paràgrafs [1] i [3] desenrotllen l'exemple de l'astròleg
maligne, incapaç de predir la pròpia mort, mentre que el [2]
intercala una variació sobre el motiu misògin de la donzella
verinosa; totes dues històries pertanyen, per separat, a la
tradició didàctica. [14] L'estratègia expositiva s'articula
al voltant d'una màxima que suggereix la inanitat de l'astrologia,
ja que la transmissió de l'ofici provoca el desengany del deixeble i
la maledicció del mestre: la conclusió ho confirma quan afegeix la
precisió que els judicis de l'astrologia són dubtosos. Llull
critica a l'Arbre celestial (OE I: 713) la inseguretat dels
principis de l'astronomia perquè ja té in mente com fer-ne una
ciència "necessària", és a dir una aplicació de l'Art, al
Tractatus novus de astronomia (ROL 17: 63-218), escrit a
París l'octubre de 1297; vegeu, de moment, aquesta pregunta de
l'Arbre qüestional (és la 200 de l'Arbre humanal,
corresponent als hàbits de les fulles, on es descriuen les arts
mecàniques i liberals):
|
Qüest.: -Ramon, per què la ciència d'astronomia és pus
incerta que altra? - Sol.: De neguna ciència és tan greu
experiència com d'astronomia, ni neguna ciència és tan positiva com
ella (OE I: 936).
|
|
L'exemple de la malícia de l'astròleg és una mostra de
l'"experiència greu" de la seva ciència, que mereix, en canvi,
justament, de ser considerada la més "positiva", és a dir
relacionada amb l'arrel última de la realitat física, de totes.
Michela Pereira resumeix al pròleg del ROL 17: 65-71 el
sentit de la "nova" astronomia: en lloc de treballar en termes
empírico-tècnics com els astrònoms, que construeixen taules, o els
astròlegs, que elaboren horòscops, Ramon aplica a la ciència que
descriu les influències dels astres sobre el món sublunar les "raons
necessàries" de la seva Art: tornaré sobre aquest punt a l'apartat
4. Com va observar Frances Yates, l'astronomia de Llull
desenvolupa la teoria, universalment acceptada i aplicada copiosament a
la medicina, de les correspondències astrals; Ramon és contrari,
en canvi, a l'astrologia dels horòscops, que posa en entredit la
reponsabilitat moral, fonament de l'ortodòxia cristiana. [15]
Cent anys més tard que Llull, Francesc Eiximenis, continua
combatent el determinisme astrològic, una doctrina intel.lectualment
perversa i psíquicament morbosa; l'exemple, mutatis mutandis, és
el mateix:
Deus saber que lo rei Robert de Cicília, hom assenyalat e fort
entès, sí féu jutjar ell quant viuria; e jutgà-li per astrologia
un gran astròlech seu que dins uyt dies devia morir en aytal punt e
hora. E lo dit rey, donant fe al ju'y, féu son testament e tot ço
qui's pertanyia a príncep qui deu morir. E la regina Sança de
Mallorqua, qui era sa muller, complanyén-se dins si mateixa
d'aquesta follia que veya fer al rey, sí estech pregada per un seu
servidor, qui era un savi cavaller de Catalunya, que ella que.l
mesés al rey quant hy entraria, car ell volia disputar ab lo dit
astròlech davant lo rey e li ensenyaria que tot son ju'y no valia
res.
E, com ell fos davant lo rey, pregà.l que.l dexàs disputar ab son
astròlech. Dix lo rey: -Com disputarets vós ab ell, qui sóts
hom ignorant e no sabets letra? Respòs lo cavaller: -Senyor,
yo.n sé tanta que vós veurets que yo.l vençré davant vós
tantost. Dix, donchs, lo cavaller a l'estròlech axí: -Digats
vós com sabets vós que lo senyor rey deja morir aytal dia. Respòs
l'estròlech que per aytal via e per aytal de estrologie. E dix lo
cavaller: -E vós quant morreu? Respòs l'estròleg que dins deu
anys, en aytal punt e hora. A colp, lo cavaller li donà tan gran
punyada per los pits que l'astròlech caegué tantost mort en terra; e
lo cavaller dix axí al rey: -Senyor, no ajats paor de morir dins lo
temps que aquest vos deya... E vench lo jorn en què cuydava morir e
no morí, ans visch despuys per molts anys".[16]
L'acronia de la literatura alternativa lul.liana contrasta amb
l'historicisme d'Eiximenis, que, amb ploma de cronista, situa el
seu rei en l'espai i en el temps, ben aprop la dinastia regnant a la
Corona d'Aragó (vegeu el protagonisme atorgat a la reina Sança de
Nàpols, filla segona de Jaume II de Mallorca, casada amb Robert
II d'Anjou des del 1304, gran protectora dels menorets, que va
morir monja clarissa el 1345; Martínez Ferrando 1960:
124-128). Les raons que dóna el franciscà del fracàs dels
horòscops són circumstancials i no teòriques, com en l'explicació
de Ramon; segons Eiximenis, es tracta d'un defecte de preparació
tècnica i no dels resultats deleteris d'una disciplina errònia. A
finals del segle XIV, se'ns diu en efecte, hom ja només aprenia
-i, encara, depressa- "sciències lucratives" com el dret i la
medicina; en canvi, l'astronomia "com sia alta e fort pregona e
difícil e gran e longa, requer tota la vida de l'hom, e per esta
raó no se.n troba quax negun qui en ella sia pregon" (ibid.) Pel
que fa a la desconfiança en les prediccions del futur com a tema
literari, es tracta d'un motiu d'origen clàssic: que la felicitat
està renyida amb el "números" dels "babilonis" ja ho va dir
Horaci a les Odes (I,11) i que els àugurs no són capaços de
preveure quan han de morir, és un lloc comú tan antic, almenys, com
l'Eneida (IX: 327-28). [17]
La precisió tècnica de la literatura alternativa lul.liana vol que
el cavaller que resol el problema al paràgraf [3], en lloc de
comportar-se de forma petulant i agressiva com al relat cronístic
d'Eiximenis, actuì com a conseqüència d'una anàlisi racional que
l'ha portat a deduir detectivescament la malícia de l'astròleg: si
aquest diu que el rei morirà aquell any és perquè planeja matar-lo
de por. Llull ja ens ha advertit al paràgraf [1] que la por de la
mort havia alterat la gana i la son del rei i al [2] ha insistit en
la "paor i la tristícia" que el dominaven. La certesa de la
deducció del cavaller es basa en la noció mèdica segons la qual una
tristesa obsessiva pot provocar la mort. En paraules de Llull: "E
encara tristícia és senyal de mort, car per tristícia langueix lo
cors e mor" (Llibre d'home, ORL 21: 65). El cavaller,
doncs, en tallar el cap de l'astròleg salva el rei, com escau al seu
ofici, i fa justícia de forma eficaç i professional. [18]
Des d'aquesta perspectiva, la intrusió de la donzella verinosa té
la funció de subratllar l'abast de l'obsessió malaltissa per la mort
que pateix el rei, ja que una història tan extraordinària com aquesta
amb prou feines si li dóna "un poc de plaer". Llull focalitza
l'exemple del paràgraf [2] en un cas agut de mitridització; el
fet que la protagonista sigui una noia, però, mostra que la font no
són les Històries naturals de Plini, sinó la llegenda de la
"donzella verinosa", emparentada amb el llibre bíblic de Tobies,
difosa a Occident a partir del s. XIII en un text de divulgació
natural per a laics com el Placides et Timéo (Thomasset 1980:
109-112). Segons Thomasset 1982, la llegenda neix de les
temences supersticioses provocades per les malalties de transmissió
sexual i connecta amb la misogínia més ancestral. Aquest és, si
més no, el context del Placides, que col.loca la llegenda en
qüestió entre la descripció de la nutrició i la dels organs
reproductors femenins: un rei enemic regala a Alexandre Magne una
bella donzella nodrida amb verí, que mata tot ésser viu que la besa.
Aristòtil, en descobrir l'engany, salva el seu reial deixeble, que
talla el cap de la intrusa. [19]
Malgrat que no estic en condicions de provar-ho, la història de
l'escapçament de l'astròleg dels paràgrafs [1] i [3] sembla
construìda a partir de la llegenda de la donzella verinosa tal com
apareix al Placides.[20] La sagacitat del cavaller salvador seria
la d'Aristòtil i la mà justiciera, la d'Alexandre; tota
al.lusió sexual queda desactivada, però es manté la discussió
sobre el poder nutritiu del verí. [21] Thomasset 1982: 90
recull diverses solucions naturals per al problema; el Placides es
limita a recordar que els aliments poden canviar de natura durant la
digestió: com el vi, que tot i ser calent, es torna fred quan
esdevé vinagre. El malaurat astròleg de Ramon no ho té present,
però recorda, en canvi, que el verí és sec i fred. I aquí la
seva falsa ciència dels horòscops el perd, entre altres coses perquè
l'aplica malament -detall en el qual les raons del seu fracàs
coincideixen amb les proposades per Eiximenis. En efecte, la
incompatibilitat entre el signe zodiacal de la donzella, Aries, i el
seu aliment extraordinari segurament no és una explicació pertinent,
però Aries no és pas humit i calent, sinó sec i calent: "és de
complexió de foc" (OE I: 713) i, segons la nova astronomia
lul.liana, pertany a la lletra B (ROL 17: 96 i la figura
corresponent). [22]
|
|