|
[1] Vegeuu, de Fernando Domínguez Reboiras, `"Moltes
novelles raons": La originalitat de l'Ars praedicandi de Ramon
Llull al seu context medieval'.- A: Anuario Medieval 4
(1992), pp. 96-104. Vegeu també la
introducció de Llull a la seva Rhetorica Nova en un apèndix de la
tesi doctoral de Mark D. Johnston, transcrita per L. Badia,
`Raimundi Lulli Opera Latina XV: Ramon Llull i la
predicació'.- A la seva: Teoria i pràctica de la literatura en
Ramon Llull (Barcelona, 1992), pp. 88, 124.
[2] Vegeu, de J. Longère: La prédication médiévale
(Paris, 1983), pp. 24-35, especialment pp.
29-31.
[3] J. Longère: La prédication, pp. 83-84.
[4] Vegeu L. Taylor: Soldiers of Christ. Preaching in the
late Medieval and Reformation France (Oxford, 1992), pp.
15-20, qui suggereix que aquells "extraordinaris"
sermons van substituir el sermó usual durant la Comunió.
[5] Vegeu D. L. d' Avray: The Preaching of the Friars.
Sermons diffused from Paris before 1300 (Oxford, 1985),
pp. 13-63.
[6] M. Lambert: Medieval Heresy. Popular Movements from the
Gregorian Reform to the Reformation (Oxford, 19922), pp.
44-87.
[7] Vegeu L.-J. Bataillon: `Approaches to the
study of Medieval sermons'.- Al seu: La prédication au 13e
siècle en France et Italie, pp. 28-9 i L.
Taylor: Soldiers of Christ, pp. 60-69. Sobre
l'ús d'exemples en sermons, vegeu Étienne de Bourbon: Tractatus
de diversis materiis predicabilibus.- A: A. Lecoy de La Marche
(ed.): Anécdotes historiques, légendes et apologues tirés du
recueil inédit d'Étienne de Bourbon (Paris, 1877). Vegeu
també L.-J. Bataillon: `Similitudines et exempla
dans les sermons du XIIIe siècle'.- A: K. Walsh i D.
Wood (eds.): The Bible in the Medieval World (Oxford,
1985) pp. 191-205 i D. L. d' Avray: The
Preaching of the Friars, pp. 67-77.
[8] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon.
Regesta and Documents (Jerusalem, 1978), núm. 217
(30/8/1263).
[9] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon, núm.
723 (19/4/1279). Vegeu també Y. Baer: A History
of the Jews in Christian Spain (Philadelphia 19922), vol.
1, p. 167 (henceforth HJCS). Vegeu també S. Grayzel:
The Church and the Jews in the 13th Century (revised New York,
1966) núm. 105. S. Simonsohn: The Apostolic See and
the Jews: Documents 492-1404 (Toronto,
1988), núm. 243. Meir b. Simeon al seu polèmic treball
Milhemet Mitzva aporta un debat entre un jueu i un cristià que tracta
sobre l'aspecte dels sermons de conversió forçada. Vegeu R.
Chazan: `Confrontation in the Synagogue of Narbonne: A
Christian Sermon and a Jewish Reply'.- A: Harvard
Theololgical Review 67 (1974), p. 440.
[10] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon,
núms. 386 (25/10/1268), 735
(21/6/1279), 746 (8/10/1279).
[11] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon,
núms. 746 (8/10/1279), 747 (8/10/1279),
2624 (3/10/1296).
[12] Vegeu A. MacKay: `Popular Movements and Pogroms in
Fifteenth Century Castile'.- En: Past and Present 55
(1972), pp. 33-67. Vegeu igualment el sermó
de Joseph ibn Shem Tob donat a Segòvia el 1452, traduit a
l'anglès a M. Sapperstein: Jewish Preaching
1200-1800. An Anthology, (New
Haven-Londres, 1989), pp. 169-179.
[13] Possiblement, Llull es trobava a Montpeller la major part
dels dos anys, des d'octubre de 1303 fins octubre de 1305.
Durant aquest període probablement va passar cert temps a Barcelona
(el gener de 1304, i juny de 1305). Vegeu Liber de
praedicatione, ROL III (1961), p.
11-13, i A. Bonner, SW 2, p. 1282 on
aquell treball apareix al seu catàleg com III.69.
[14] Vegeu Liber de praedicatione, ROL III, p. 142.
'..in centum sermones, quos ponemos in hoc libro, si vitam et
gratiam dederit nobis Deus'.
[15] Vegeuu ROL XV (1987) on Fernando Domínguez ha
combinat els set treballs de predicació de Llull (núms.
201-207), sermons escrits entre Octubre de
1312 i Febrer de 1313 al volum amb títol Summa sermonum.
[16] Ars abbreviata praedicandi, ROL XVIII (1991),
p. 154. `Ars de ensercament e atrobament, qual ley es vera ne
qual es falsa e qual es sciencia natural e sobra natura'.
[17] Liber de praedicatione, ROL III, p. 140.
[18] Ars demonstrativa, ORL XVI (1932), p. 112;
SW 1, p. 425.
[19] Ars demonstrativa, ORL XVI, p.
114-15; SW 1, p. 428-29.
L'`inffluència i beneficència de Déu' es produeix si el
predicador predica de la forma correcta. Per fer això ell traça
sobre si mateix i la seva audiència l'influx diví. Al càbala
teosòfic, trobem un concepte similar d'influència teúrgica descrita
com: `L'atribut 'El Hai denominat Virtusitat [p. ex. el
Sefirah Yesod ] es manté vigilant, mira i observa la humanitat, i
quan la humanitat sigui vista enfeinada en l'estudi del Torah i
l'aplicació dels seus manaments, i aquesta desitgi la seva
purificació i comportar-se amb puresa i pulcritud, aleshores
l'atribut de la Virtuositat s'extén i se expandeix i s'emplena de
tot tipus d'influxos i emanacions de dalt...per donar una bona
recompensa a qui segueix el Torah i aplica els manaments...'.
Vegeu Joseph Gikatilla, Sha'arey Orah (Les Portes de la
Llum), Y. Ben Shelomo (ed.), vol. 1 (Jerusalem
19812), pp. 100-101. Vegeu també M.
Idel: Kabbalah: New Perspectives (New Haven, 1988), pp.
173-199.
[20] Vegeu Ars generalis ultima, ROL XIV (1986), p.
387 i Ars brevis, ROL XII (1984), 'De centum
formis', núm. 98, p. 236.
[21] Vegeu Liber de predicatione, ROL III, pp.
99-100.
[22] Vegeu `Introduction', Summa sermonum, ROL XV, p.
xlii. Domínguez suggereix que el Liber de praedicatione segueix els
models de l'Ars praedicandi medieval encara que els dos treballs
posteriors són completament diferents.
[23] Vegeu Fernando Domínguez Reboiras: `"Moltes novelles
raons"', p. 96.
[24] Ars abbreviata praedicandi, ROL XVIII, pp.
23-31.
[25] Vegeu la interessant discussió sobre l'ús que Llull fa de
la Bíblia als seus sermons a L. Badia: `Raimundi Lulli Opera
Latina XV: Ramon Llull i la predicació', pp.
136-140.
[26] Liber praedicationis contra Iudaeos, ROL XII
(1984), op. 123; vegin-se per exemple sermons 2, 5,
8, 41 et al.
[27] Domínnguez esmenta que els mendicants que utilitzen el sermo
modernus escolàstic disposen la citació bíblica a l'inici dels
sermons com una rentrée al que desitgen desenvolupar, tant si té
alguna rellevància en la citació com si no en té, i després de
l'exposició tornant al mateix vers. Ell declara hipòcrita l'ús de
la Bíblia com un compendi de temes sobre els quales se poden construir
exercicis especulatius dirigits a demostrar la seva compatibilitat amb
la raó. Llull, no obstant, no ho fa. Ell no té en compte les
citacions bíbliques, preferint concentrar-se en l'amor cristià.
Vegeu ROL XVIII, p. 24.
[28] Llibre de virtuts e de pecats, NEORL I, proleg, p.
10.
[29] Vegeuu Fernando Domínguez, 'Introduction', Ars
abbreviata praedicandi, ROL XVIII, p. 16 i '"Moltes
novelles raons"', p. 130.
[30] L'avíís que Llull fa a l'inici del Liber praedicationis
contra judaeos també revela la diferent i més discutida natura dels
continguts del treball. Vegeu ROL XII (1984), p. 14.
L'estructura diferent fou indicada per L. Badia, `ROL XV.
Ramon Llull i la predicació', p. 122 n. 5.
[31] Tambéé hi ha una altra relació d'un Dominic predicant a
la sinagoga en Sabbath encara que no hi ha registre del que va dir,
únicament la rèplica jueva (probablement de Meir b. Simon).
Vegeu R. Chazan: 'Confrontation', pp.
440-450.
[32] Nahmanides és anomenat Bonastrug de Porta en tota la
literatura cristiana contemporània pertanyent al debat. Vegeu Y.
Baer: HJCS, vol. 1, p. 152 i J. Régne: History of
the Jews in Aragon, núm. 323.
[33] Per un text de la versió cristiana dels fets, Vegeu H.
Denifle: `Quellen zur Disputation Pablos Christiani mit Mose
Nachmani zu Barcelona 1263'.- En: Historisches Jahrbuch der
Görres-Gesellschaft 8 (1887), pp.
231-34. Per el text hebreu, vegeu C. D.
Chavel: Kitvey ha-Ramban (Jerusalem, 1963),
vol. 1, pp. 302-320. Per una traducció a
l'anglès dels dos texts, vegeu H. Maccoby: Judaism on Trial.
Jewish Christian Disputation in the Middle Ages (Londres,
1982), pp. 147-50 i 102-46,
respectivament.
[34] Vegeu C. D. Chavel: Kitvey ha-Ramban,
pp. 319-20.
[35] Vegeu C. D. Chavel: Kitvey ha-Ramban,
pp. 303, 319-20.
[36] No obstant, vegeu R. Chazan: `Confrontation', p.
445 per tal d'evidenciar com a mínim una de les altres respostes
jueves mentre el frare era encara a la sinagoga.
[37] Yom Tob Lipman Zunz: Ha-Derashot
be-Yisrael ve-Hishtalshelushtan
ha-historit (Jerusalem, 1954), pp.
196-7, E. Ashtor: The Jews of Muslim Spain,
vol. 3, p. 138. Sobre sinagogues d'Espanya, Vegeu F.
Cantera Burgos: Sinagogas Españolas (Madrid, 1955) i B.
de Breffny: The Synagogue (Londres, 1978), pp.
69-76. Allí hi ha un parell d'il·lustracions del
que fou probablement una o l'altra de les sinagogues de Barcelona de
manuscrits del segle catorze d'un Haggadah, British Museum MS.
Or. 2884, f. 17v reimprès a Encyclopaedia Judaica
(Jerusalem, 1971), vol. 2, col. 806 i British Museum
MS. Or. 14761.
[38] Shem Tob ibn Falaquera: `Iggeret
ha-Musar'.- En: Qobes 'al Yad 1 (11)
(1936), pp. 75-78. Vegeu Solomon ibn
Adret: Responsa (Tel Aviv, 1958), vol. 1, núm.
414, pp. 150-51; núm. 548, pp.
208-9 on Salomó recrimina als rabins de Provença el
fet de donar sermons sobre qüestions filosòfiques. Vegeu també M.
Sapperstein: Jewish Preaching, p. 91.
[39] Vegeuu Salomó ibn Adret: Tzeda la-Derech
(Provisions for the Way),5, 1:7, f. 247a en que, un dia
festiu, el sermó es dóna després del Haftarah. Vegeu M.
Sapperstein: Jewish Preaching, pp. 26-44. Vegeu
R. Chazan: 'Confrontation', p. 446, on un sermonejador jueu
demana paciència a la congregació 'encara que l'hora de sopar ja
hagi passat' fins que ell hagués acabat el discurs.
[40] Bahyaa b. Asher: Kad ha-Kemah.- En: C.
B. Chavel (ed.): Kitvey Rabbenu Bahya (Jerusalem,
1970); Joshua ibn Shueib: Derashot al ha-Torah,
Z. Metzger (ed.), (Jerusalem, 1992), 2 vols.; Jacob
b. Hananel Sikili: Sefer Torat ha-Minhah (Safed,
1991), 2 vols.
[41] Sobre Jacob Anatoli, vegeu C. Sirat: A History of
Jewish Philosophy in the Middle Ages (Cambridge, 1985),
pp. 224-25, 226-28. Per
Nahmanides, Vegeu Kitvey ha-Ramban, vol. 1 on hi ha
sermons per a unes noces, Sobre l'Església, per l'Any Nou i
Torat ha-Shem Temimah, el sermó que probablement feu
Nahmanides just després de la discussió de Barcelona. Vegeu també
Shem Tob b. Joseph: Derashot (Padua, 1567). Vegeu també
la col·lecció de sermons, possiblement del nebot de Nahamnides
Jonah Gerondi a la British Library MS Add. 27,292, ff.
157r-325r. Sobre el manuscrit i els problemes
d'atribucions, vegeu M. Sapperstein: Jewish Preaching, pp.
124-27.
[42] Vegeu per exemple els sermons de Jacob Anatoli: Melamed
ha-Talmidim (Lyck, 1866); Bahya b. Asher:
Kad ha-Kemah; i Joshua ibn Shueib: Derashot al
ha-Torah.
[43] M. Sapperstein: Jewish Preaching, p. 93. Compareu
amb C. Bremond: L' "Exemplum" (Turnhout, 1982), pp.
155-58.
[44] Jonah Gerondi: Perush al Mishle 1:20, ed. A.
Löwenthal (Berlín, 1910) i Sha'arey Teshubah 3:73
(Nova York, 1949). Jonah també considerà important pel
predicador el fet d'aprendre l'art de la Retòrica. Vegeu Perush
al Mishle 15:12 i B. Septimus: `Piety and Power in
Thirteenth Century Catalonia'.- En: I. Twersky (ed.):
Studies in Medieval Jewish History and Literature (Cambridge,
Mass.-Londres, 1979), pp. 215-16.
[45] Vegeu M. Kayserling: `Raymond Lulle convertisseur des
juifs'.- En: Revue des Études Juives 27 (1893), pp.
148-49. `...et si voluerint, opportunitate
captata, possint respondere ejus predicationi et expositioni'.
[46] Vegeu per exemple Llibre de contemplació, ORL V
(1911), caps. 187 i 216 on Llull exposa les regles de
fons pel debat; o els Proverbis de Ramon, ORL XIV
(1928), cap. 248:1, p. 270 on Llull defineix una
discussió como una `contradicció espiritual que manifesta a través
de les paraules les concepcions que un intel·lecte té en front d'un
altre'. Vegeu també M. D. Johnston: The Spiritual Logic of
Ramon Llull (Oxford, 1987) pp. 135-145.
[47] L. Beerner, a la seva tesi doctoral, suggereix que van
poder haver-hi hagut dues sinagogues al call. La sinagoga principal
localitzada al Carrer de la Sinagoga Major (avui, Carrer Sant
Domènec del Call) i la més petita al Carrer de Sanahuja, un
carrer que ja no existeix. Vegeu L. Berner: On the Western
Shores: the Jews of Barcelona during the Reign of Jaume I, `el
Conqueridor', 1213-1276 (University of
California, Los Angeles, 1986) pp. 103-4.
[48] Dictat de Ramon, ORL XIX (1936), pp.
261-74, i ROL XIX (1993), op.
87-88; Oracions de Ramon, OE 2 i ORL XVIII
(1935), pp. 313-92, i ROL XIX, op.
89.
[49] El Començaments de filosofia (Principia philolosophiae)
té quinze versions manuscrites llatines i dues catalanes i s'ha
publicat a ROL XIX (1993), op. 86. Medicina de
peccat., ORL 20 (1935), pp. 1-205, i
ROL XIX, op. 90.
[50] L'incipit existent vers els líders de la comunitat jueva de
Barcelona és molt diplomàtic. Vegeu J. M. Millás
Vallicrosa: El "Liber predicationis contra Iudaeos" de Ramón
Lull (Madrid-Barcelona, 1957), p. 21 i E. Colomer,
`Ramón Llull y el judaísmo en el marco histórico de la Edad
Media hispana'.- En: EL 28 (1966), p. 42.
[51] Per ddescomptat, és possible que el Rei esperés que Llull
obeís la decisió del seu pare Pere III a la seva carta citada a la
nota 10 (núm. 746).
[52] Sobree Salomó ibn Adret, vegeu A. Perles: R. Salamo
b. Abraham b. Adereth. Sein Leben und seine Schriften
(Breslau. 1863).
[53] Per eexemple, Salomó ibn Adret escrigué Mishmeret
ha-Bayit (Custodiant la Llar) dissertant sobre les
lleis de la llar i Aaron replicà amb Bedek ha-Bayit
(Revisant la Llar).
[54] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon,
núms. 712 (21/10/1278), 713
(21/10/1278) i Y. Baer: HJCS, vol. 1, p. 428
n. 33 i p. 255.
[55] Pel primer, vegeu Cambridge University MS. D.d.
4.2 (3), ff. 6v -16r i pel segon vegeu, E.
Wolfson: The Book of the Pomegranate. Moses de Leon's Sefer
ha-Rimmon (Atlanta, 1988).
[56] Vegeu M. Idel: `Ramon Lull and Ecstatic Kabbalah: A
Preliminary Observation'.- A: Journal of the Warburg and
Courtauld Institutes 51 (1988), p. 173. J. M.
Millás Vallicrosa: El "Liber predicationis", p. 21 n. 19
identificà les dues primeres figures de l'incipit.
[57] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon,
núm. 881 (18/10/1281) i Y. Baer: HJCS, vol.
1, p. 439 n. 27.
[58] Vegeu A. Jellinek: Auswahl Kabbalisticher Mystik
(Leipzig, 1853), pp. 13-28 per la carta, i
de Salomó ibn Adret, Responsa, vol. 1, núm. 548 pel ban.
[59] Vegeu Y. Baer: HCJS, vol. 1, pp.
189-96; J.N. Hillgarth: The Spanish Kingdoms
1250-1516 (Oxford, 1976), vol.1, pp.
30-32 suggerí que el nombre de jueus de la Corona
d'Aragó representava el 2-3% de la població global.
L. Berger: On the Western Shores, pp. 78-80
mostrà que, a Barcelona, els jueus representaven el
5%-6.5% (uns 1500) de la població d'unes
30,000 ànimes. Sobre els diferents públics que assistien als
sermons, vegeu M. Sapperstein: Jewish Preaching, p. 51.
[60] Per uuna font global de les doctrines cabalístiques, vegeu
G. Scholem: Major Trends in Jewish Mysticism (Nueva York,
19543); On the Mystical Shape of the Godhead (New York,
1991) i M. Idel: Kabbalah. New Perspectives. Estic
preparant un estudi detallat de les relacions entre Llull i els
cabalistes per a la meva tesi doctoral.
[61] Sobree el desenvolupament de la doctrina dels correlatius de
Llull, vegeu J. Gayà: La teoría luliana de los Correlativos
(Palma de Mallorca, 1979).
[62] Vegeu per exemple l'inici dels 28 sermons al Llibre de
virtuts e de pecats, NEORL I, pp. 51-110.
[63] Vegeu Felix, or The Book of Wonders, SW 2,
1:11, p. 711.
[64] Llibre de contemplació, ORL II (1906), cap.
12, p. 59.
[65] Basatt en el Llibre de contemplació, ORL V
(1911), cap. 187, pp. 169-178. Vegeu
també Ars generalis ultima, ROL XIV (1986), pp.
385-88.
[66] Vegeu per exemple, Ars demonstrativa, ORL XVI
(1932), primera distinció, figura A.
[67] Aquest paràgraf es pot prendre d'uns quants treballs, per
exemple, Llibre de contemplació, ORL VII (1913), cap.
246, pp. 178-86 o Liber de anima rationali,
MOG VI (1721), pp. 417-18, 427.
[68] Aquest paràgraf podria ser extret d'una o altra manera dels
diferents treballs on Llull disserta sobre la Trinitat després de
l'any 1288-9. El Disputatio fidelis et infidelis,
MOG IV (1729), pp. 377-429 o el Liber
predicationis contra judeos, ROL XII (1984), pp.
18-19; Liber de trinitate et incarnatione, ib., pp.
91-115.
[69] Una aadaptació de 'Del exemple de situs divinal' del
`fulles del arbre exemplifical' en Arbre de sciencia, ORL 12
(1923), pp. 421-23.
[70] Un orrdre de progressió que trobem al Llibre de
contemplació, ORL VIII (1914), cap. 366, p.
626-7 i el Libre de demostracions, ORL XV
(1930), pp. 3-4, 7.
[71] Vegeu l'Ars generalis ultima, ROL XIV (1986);
i l'Ars brevis, ROL XII (1984), secció 9. Vegeu
també Tractatus novus de Astronomia, ROL XVII (1989),
p. 128.
[72] És prrobable que Llull volgués demostrar l'Encarnació
d'una forma que pogués ser acceptada per la seva audència jueva.
Vegeu, per exemple, Arbre de Sciencia, ORL XII
(1923), p. 205-6. Aquest aspecte és sens
dubte complicat. Com Llull escriu a Blaquerna, ORL IX
(1914), 39:3, p. 126, 'I això que us dic representa
per a vostès una cosa oculta, la qual, en la present època en que
vivim, no els repto a que entenguin'.
|
|