|
Aquest mot podria ésser incorporat immediatament al nostre lèxic
filosòfic actual, car expressa amb justesa nous matisos de pensament
aportats per la recent filosofia dels valors, matisos genialment
previstos i definits abans pel filòsof mallorquí. «Compilam esta
Art amativa la qual se dona e·s mostra amancia, així com en la Art
inventiva sciencia: car en així com sciencia es intitulada sots
entendiment, en així amancia es entitulada sots volentat ...
Amancia es deffectiva sens sciencia, e sciencia sens
amancia... Lo subject d'esta amancia es ligar volentat a be
amar.»[22]
|
Amabundus es aytant dir com abundós de amor: e açò
mateix se entén de bonabundus qui es abundant de be, e de les altres
paraules semblants a aquestes.
Abstracció es la natura de la cosa simplament presa,
així com la humanitat de home, e justícia de just, e bondat de bo,
e granea de gran, e així dels altres.
Agent es aquell qui obre de alguna cosa.
Agencia es la essencia de obrar.
Contingencia es aventura.
Contingent es açò que pot sdevenir a aventura,
així com lo pagès per aventura pot sdevenir cavaller.
Essencia es ço per que esser es, així com homanitat
es essencia per que hom es.
Ens es tota cosa, e tota cosa es ens.
Entitat es essencia de ens que es son acte.
Existencia es propietat e natura per que la cosa sta.
Forma es ço que dona esser a la cosa, així com
ànima que dona esser al cors.
Hàbit es açò que vist de si mateix la cosa qui l
sosté, així com justícia que vist home just, e sciencia a home
savi, e gonella o mantell a home vestit.
Infinitat es steniment que no ha terme, així com
Deu, e eternitat, qui no ha comensament.
Immensitat es granea sens mesura.
Intensitat es puritat de cosa, així com bonea es
puritat de bo, e calor de calt.
Materia es ço de que l'agent obra sots rahó de
forma.
Punt trespassant es aquell per lo qual hom munta a
entendre sobre ses forces, així com lo enteniment qui munta a entendre
en Deu que bondat, granea e eternitat, e les altres, son una cosa
matexa en nombre e son rahons reals e inconfuses.
Quiditat es la essencia de alguna rosa, així com
aureitat que es essencia d aur, e homanitat de home.
|
|
Aquest interessant vocabulari — miniatura d'un veritable diccionari
filosòfic — consta de vuitanta-nou termes, per bé que el seu autor
adverteix que «de aquestes paraules que declarades havem ixen unes
paraules d'altres». Així i tot, el susdit vocabulari no dóna
sinó una idea minsa de la potència creadora del polígraf mallorquí i
de la exuberància del seu lèxic filosòfic disseminat per la seva
ingent producció. Un sumari recompte ens diria que aquest lèxic és
abundós i precís en Teodicea i Metafísica, molt ric i matisat en
Psicologia, sobretot per a expressar els estats interiors, abstrús i
de vegades torturat en Lògica, i ofereix un caràcter transitori i
temporal el vocabulari ètico-social on abunden les paraules fòssils,
les quals, responent a institucions o estats espirituals caducs,
entren ja en el domini de l'Arqueologia ideològica i lingüística.
No volem acabar sense advertir que un estudi a fons del llenguatge
filosòfic del Doctor Il·luminat[23] constituiria una
contribució molt segura a l'estudi dels orígens i el caràcter de les
idees filosòfiques lul·lianes, i aportaria molta llum sobre
l'anomenat problema de les influències. Ultra aquest aspecte
històric de l'assumpte, l’adaptació actual del vocabulari
filosòfic lul·lià — ho hem escrit en altre lloc[24] — és un
problema que significa, d'una banda, l'exploració d'un caire viu
del lul·lisme; però, d'altra part, exigeix una tasca pacient i
seriosa de selecció i repensament que fóra tal volta el primer tràmit
per a bastir, pari passu, una filosofia nostrada.
|
|