2. La recreació de materials exemplars

Heus ací l'exemple de la branca celestial a l'Arbre exemplifical de l'Arbre de ciència (OE I: 814):

[1] -Maleí l'astrolomià son maestre-. -Ramon -dix lo monge-, e com fo això? -Reconta's -dix Ramon- que en una ciutat venc un astrolomià la fama del qual era gran. Lo rei d'aquella ciutat dix a aquell astrolomià que guardàs quan devia morir; e l'astrolomià dix que.l rei devia morir aquell any. El rei cuidà's que l'astrolomià digués veritat, e per la paor de la mort no podia menjar ni dormir, en tant que per paor se moria. Aquell rei estava ab aquell astrolomià e ab un seu disciple tot dia en la cambra, e faìa guardar a l'astrolomià si per ventura havia errat en lo compte ni en l'art d'astrolomia, per ço car desirava que l'astrolomià trobàs que ell pogués molt viure; e l'astrolomià acertava-li tota hora que ell no podia passar aquell any.

[2] Dementre que.l rei estava enaixí en tristícia e en dolor, esdevenc-se que un altre rei li tramès una donzella qui era nodrida ab verín e no menjava neguna cosa sens verín; e l'astrolomià dix al rei que ell no podia creure que aquella donzella vivís ab verí, car no ho podia sostener la sua ciència, e majorment que ella era nada sots la senyoria de N'`Aries, qui és de complexió humida e calda, la qual és contra la complexió del verí, qui és seca e freda. Els missatgers qui havien menada la donzella en presència del rei e de l'astrolomià, donaren a menjar e a beure a la donzella verí; sí que la donzella no havia mal de ço que menjava ni bevia. E adoncs lo rei hac un poc de plaer e pensà's que l'art d'astrolomia no donàs tota hora ver judici; emperò per la gran paor que havia de la mort, l'experiència de la donzella no gità de son cor la paor de la mort, car trop l'havia imaginada.

[3] E enaixí lo rei estant en paor e en tristíca, un savi cavaller qui era molt gran amic del rei, venc veer lo rei e demanà-li què havia. El rei li dix secretament que ell devia morir aquell any, segons que aquell astrolomià, qui denant li estava, ho deìa per sa sciència. E adoncs lo cavaller conec que l'astrolomià ab algun hom d'aquella ciutat tractava la mort del rei, car l'astrolomià deìa que.l rei devia morir aquell any per ço que.l rei morís de paor. E adoncs lo cavaller dix a l'astrolomià si sabia ell quant devia viure; e l'astrolomià dix al cavaller que la sua vida no era mas de deu anys. El cavaller dix un dia a l'astrolomià si ho sabia bé verdaderament ço que deìa, e l'astrolomià dix que gran temps havia que ell era cert del terme de la sua mort; e adonchs lo cavaller ab una espasa que portava tolc lo cap a l'astrolomià per ço que.l rei s'alegràs e que conogués que l'astrolomià mentia e la sua ciència fallia. E adoncs lo disciple d'aquell astrolomià maleí son maestre, e dix que jamés no hauria fiança en judici d'astrolomia.-

Els paràgrafs [1] i [3] desenrotllen l'exemple de l'astròleg maligne, incapaç de predir la pròpia mort, mentre que el [2] intercala una variació sobre el motiu misògin de la donzella verinosa; totes dues històries pertanyen, per separat, a la tradició didàctica. [14] L'estratègia expositiva s'articula al voltant d'una màxima que suggereix la inanitat de l'astrologia, ja que la transmissió de l'ofici provoca el desengany del deixeble i la maledicció del mestre: la conclusió ho confirma quan afegeix la precisió que els judicis de l'astrologia són dubtosos. Llull critica a l'Arbre celestial (OE I: 713) la inseguretat dels principis de l'astronomia perquè ja té in mente com fer-ne una ciència "necessària", és a dir una aplicació de l'Art, al Tractatus novus de astronomia (ROL 17: 63-218), escrit a París l'octubre de 1297; vegeu, de moment, aquesta pregunta de l'Arbre qüestional (és la 200 de l'Arbre humanal, corresponent als hàbits de les fulles, on es descriuen les arts mecàniques i liberals):

Qüest.: -Ramon, per què la ciència d'astronomia és pus incerta que altra? - Sol.: De neguna ciència és tan greu experiència com d'astronomia, ni neguna ciència és tan positiva com ella (OE I: 936).

L'exemple de la malícia de l'astròleg és una mostra de l'"experiència greu" de la seva ciència, que mereix, en canvi, justament, de ser considerada la més "positiva", és a dir relacionada amb l'arrel última de la realitat física, de totes. Michela Pereira resumeix al pròleg del ROL 17: 65-71 el sentit de la "nova" astronomia: en lloc de treballar en termes empírico-tècnics com els astrònoms, que construeixen taules, o els astròlegs, que elaboren horòscops, Ramon aplica a la ciència que descriu les influències dels astres sobre el món sublunar les "raons necessàries" de la seva Art: tornaré sobre aquest punt a l'apartat 4. Com va observar Frances Yates, l'astronomia de Llull desenvolupa la teoria, universalment acceptada i aplicada copiosament a la medicina, de les correspondències astrals; Ramon és contrari, en canvi, a l'astrologia dels horòscops, que posa en entredit la reponsabilitat moral, fonament de l'ortodòxia cristiana. [15] Cent anys més tard que Llull, Francesc Eiximenis, continua combatent el determinisme astrològic, una doctrina intel.lectualment perversa i psíquicament morbosa; l'exemple, mutatis mutandis, és el mateix:

Deus saber que lo rei Robert de Cicília, hom assenyalat e fort entès, sí féu jutjar ell quant viuria; e jutgà-li per astrologia un gran astròlech seu que dins uyt dies devia morir en aytal punt e hora. E lo dit rey, donant fe al ju'y, féu son testament e tot ço qui's pertanyia a príncep qui deu morir. E la regina Sança de Mallorqua, qui era sa muller, complanyén-se dins si mateixa d'aquesta follia que veya fer al rey, sí estech pregada per un seu servidor, qui era un savi cavaller de Catalunya, que ella que.l mesés al rey quant hy entraria, car ell volia disputar ab lo dit astròlech davant lo rey e li ensenyaria que tot son ju'y no valia res.

E, com ell fos davant lo rey, pregà.l que.l dexàs disputar ab son astròlech. Dix lo rey: -Com disputarets vós ab ell, qui sóts hom ignorant e no sabets letra? Respòs lo cavaller: -Senyor, yo.n sé tanta que vós veurets que yo.l vençré davant vós tantost. Dix, donchs, lo cavaller a l'estròlech axí: -Digats vós com sabets vós que lo senyor rey deja morir aytal dia. Respòs l'estròlech que per aytal via e per aytal de estrologie. E dix lo cavaller: -E vós quant morreu? Respòs l'estròleg que dins deu anys, en aytal punt e hora. A colp, lo cavaller li donà tan gran punyada per los pits que l'astròlech caegué tantost mort en terra; e lo cavaller dix axí al rey: -Senyor, no ajats paor de morir dins lo temps que aquest vos deya... E vench lo jorn en què cuydava morir e no morí, ans visch despuys per molts anys".[16]

L'acronia de la literatura alternativa lul.liana contrasta amb l'historicisme d'Eiximenis, que, amb ploma de cronista, situa el seu rei en l'espai i en el temps, ben aprop la dinastia regnant a la Corona d'Aragó (vegeu el protagonisme atorgat a la reina Sança de Nàpols, filla segona de Jaume II de Mallorca, casada amb Robert II d'Anjou des del 1304, gran protectora dels menorets, que va morir monja clarissa el 1345; Martínez Ferrando 1960: 124-128). Les raons que dóna el franciscà del fracàs dels horòscops són circumstancials i no teòriques, com en l'explicació de Ramon; segons Eiximenis, es tracta d'un defecte de preparació tècnica i no dels resultats deleteris d'una disciplina errònia. A finals del segle XIV, se'ns diu en efecte, hom ja només aprenia -i, encara, depressa- "sciències lucratives" com el dret i la medicina; en canvi, l'astronomia "com sia alta e fort pregona e difícil e gran e longa, requer tota la vida de l'hom, e per esta raó no se.n troba quax negun qui en ella sia pregon" (ibid.) Pel que fa a la desconfiança en les prediccions del futur com a tema literari, es tracta d'un motiu d'origen clàssic: que la felicitat està renyida amb el "números" dels "babilonis" ja ho va dir Horaci a les Odes (I,11) i que els àugurs no són capaços de preveure quan han de morir, és un lloc comú tan antic, almenys, com l'Eneida (IX: 327-28). [17]

La precisió tècnica de la literatura alternativa lul.liana vol que el cavaller que resol el problema al paràgraf [3], en lloc de comportar-se de forma petulant i agressiva com al relat cronístic d'Eiximenis, actuì com a conseqüència d'una anàlisi racional que l'ha portat a deduir detectivescament la malícia de l'astròleg: si aquest diu que el rei morirà aquell any és perquè planeja matar-lo de por. Llull ja ens ha advertit al paràgraf [1] que la por de la mort havia alterat la gana i la son del rei i al [2] ha insistit en la "paor i la tristícia" que el dominaven. La certesa de la deducció del cavaller es basa en la noció mèdica segons la qual una tristesa obsessiva pot provocar la mort. En paraules de Llull: "E encara tristícia és senyal de mort, car per tristícia langueix lo cors e mor" (Llibre d'home, ORL 21: 65). El cavaller, doncs, en tallar el cap de l'astròleg salva el rei, com escau al seu ofici, i fa justícia de forma eficaç i professional. [18]

Des d'aquesta perspectiva, la intrusió de la donzella verinosa té la funció de subratllar l'abast de l'obsessió malaltissa per la mort que pateix el rei, ja que una història tan extraordinària com aquesta amb prou feines si li dóna "un poc de plaer". Llull focalitza l'exemple del paràgraf [2] en un cas agut de mitridització; el fet que la protagonista sigui una noia, però, mostra que la font no són les Històries naturals de Plini, sinó la llegenda de la "donzella verinosa", emparentada amb el llibre bíblic de Tobies, difosa a Occident a partir del s. XIII en un text de divulgació natural per a laics com el Placides et Timéo (Thomasset 1980: 109-112). Segons Thomasset 1982, la llegenda neix de les temences supersticioses provocades per les malalties de transmissió sexual i connecta amb la misogínia més ancestral. Aquest és, si més no, el context del Placides, que col.loca la llegenda en qüestió entre la descripció de la nutrició i la dels organs reproductors femenins: un rei enemic regala a Alexandre Magne una bella donzella nodrida amb verí, que mata tot ésser viu que la besa. Aristòtil, en descobrir l'engany, salva el seu reial deixeble, que talla el cap de la intrusa. [19]

Malgrat que no estic en condicions de provar-ho, la història de l'escapçament de l'astròleg dels paràgrafs [1] i [3] sembla construìda a partir de la llegenda de la donzella verinosa tal com apareix al Placides.[20] La sagacitat del cavaller salvador seria la d'Aristòtil i la mà justiciera, la d'Alexandre; tota al.lusió sexual queda desactivada, però es manté la discussió sobre el poder nutritiu del verí. [21] Thomasset 1982: 90 recull diverses solucions naturals per al problema; el Placides es limita a recordar que els aliments poden canviar de natura durant la digestió: com el vi, que tot i ser calent, es torna fred quan esdevé vinagre. El malaurat astròleg de Ramon no ho té present, però recorda, en canvi, que el verí és sec i fred. I aquí la seva falsa ciència dels horòscops el perd, entre altres coses perquè l'aplica malament -detall en el qual les raons del seu fracàs coincideixen amb les proposades per Eiximenis. En efecte, la incompatibilitat entre el signe zodiacal de la donzella, Aries, i el seu aliment extraordinari segurament no és una explicació pertinent, però Aries no és pas humit i calent, sinó sec i calent: "és de complexió de foc" (OE I: 713) i, segons la nova astronomia lul.liana, pertany a la lletra B (ROL 17: 96 i la figura corresponent). [22]