NOTAS

[1]Quando pensamos, ou conhecemos, tornamos presentes em nosso entendimento as formas que se encontram participadas nos entes corporais; contudo sua presença no entendimento está em função do ato do entendimento: enquanto pensamos, a forma pensada está presente nele, mas ao parar de pensar, desaparece, porque termina o ato do entendimento. Ora, a forma pensada nunca expressará o dinamismo que a forma participada tem no ente corporal, pois o ente corporal é tal pelo seu ato de ser —que é também o ato de todas as formas que se encontram no ente—, porém não possui conteúdo eidético e não é conceptualizável. Um é, portanto, o ato que torna a coisa real e outro, e distinto dele, o ato que torna a coisa conhecida. Na coisa real há muita mais realidade que na coisa conhecida. Essa impossibilidade de expressar o ser das coisas que conhecemos parece ter muito a ver com a nossa ignorância das essências das coisas.

[2]“Dictum est, quod subiectum Artis est artificium generale ad solvendam quaestiones; quoniam cum ipso subiecto artista, scilicet utens hac Arte, miscet artificialiter principia et regulas huius Artis, et significata huius mixtionis applicat ad solvendum quaestiones tali modo, quod semper teneat partem illam, videlicet affirmativam vel negativam, in qua verius salvatur et clarius relucet significatio dictae mixtionis, ut inferius dicemus.” Cf.  Lectura Artis, quae initulata est brevis practica tabulae generalis, ROL XX, p. 344 linhas 1-8.

[3]Sobre o sentido da Ars, cf. Esteve Jaulent, «Arbor Scientiae: Inmanencia o trascendencia en el pensamiento luliano», SL 38 (1998), 15-37

[4]Cf.  Liber de memoria, ROL XX, p. 299 linhas 217-220.

[5]Cf.  Liber de intellectu, ROL XX, p. 212-213 linhas 512-538.

[6]Cf. Logica nova, NEORL IV, p. 72. “Essencia es alcuna cosa confusa consirada, per la qual esser es estant, quar així con bon es concret de sa bontat, que es la sua essencia, axí esser es concret de sa essencia.”

[7]Cf. Jesús de Garay, Los sentidos de la forma en Aristóteles, Eunsa, Pamplona 1987, p.150.

[8] Cf. Libre de Home, ORL XXI, p. 28: “E açò mateix dels actus de l ànima e del cors, qui sajusten, e de lur conjunyiment e ajustament resulta e hix home qui passa e està en terç nombre, e és lo tot simple en nombre de home, segons sa diffinició, e ses parts són la sua forma comuna e matèria comuna e l actu comú que dit havem. E en axí home està en lo som.”

[9] Cf. Liber mirandorum demonstrationum, I, c. 12, in EL 26(1986) p. 134: "Notum est, quod esse creaturarum sit in tribus modis: unus est, quod omnes creaturae sint in sapientia Dei; alter est, quod sint formaliter in anima, hoc est, in intellectu, qui illa intelligit; tertius est, quod sint in se ipsis.

[10]Cf. Aristóteles, Met., 1048b 23

[11]Cf. Libre de Home, ORL XXI, p. 31: “Entendre cavall o castell és obra accidental exida e influïda del entendre dedins, qui és obra substancial e primera de la essència del enteniment, del qual entendre substancial l ome qui és intellectiu trau l entendre accidenal ab lo qual ateny los objects que desira entendre, e ab aquell serà entès fantàstich e spècia guanyada e multiplicada, e és de la semblança del intelligible dedins, treta d ell per l ome qui és intellectiu movent son enteniment a entendre, e és per ço del intelligible dedins car l object defores és intelligible, ço és cavall o castell, e enaxí de los altres.”

[12]Cf. Lògica nova, NEORL IV, p. 51: “Si acció e forma se convertexen en lo subjet en que son. E responem d[i]visén, so es que es acció primitiva e acció secundaria. Primitiva es substancial o substantiva qui ab si matexa e ab la sua propria materia constituex substancia general, constituida de forma e de materia substancial. E aytal acció es dita esser convertida ab la sua forma. Enperó la acció secundaria que es actus de la primera forma, en genre de accident posada, ab forma accidental se convertex, axí con calor que.s convertex ab la sua acció, so es ab la sua activitat.”

[13]Cf. id., NEORL IV, p. 52.

[14]Cf. Libre de Home, ORL XXI, p. 42.

[15] Cf. Liber da anima rationalis, Cf. EL 26(1986) p. 134: "Anima habet objecta ad extra in objectis ad intra".

[16] Cf. Thomas Le Myésier, Breviculum, ROL XIX,  p. 100, linhas 118-122.

[17] Cf. F. W. J. Schelling, Initiae Philosophiae Universae, Erlanger Vorlesengen 1820/21, org. H. Fuhrmans, Bonn; H. Bouvier u. Co. Verlag, 1969,  p. 39, citado por Fernando Rey Puente, Algumas notas sobre o conceito de “enérgeia” como eixo da articulação entre a filosofia negativa e a filosofia positiva no pensamento tardio de Schelling, Síntese Nova Fase, Belo Horizonte, v. 22, n. 70, 1995, p. 396.

[18] Sobre o abandno do limite mental poliano, cf. Leonardo Polo, El conocimiento habitual de los primeros principios, Cuadernos de Anuario Filosófico, nº 10,  EUNSA Pamplona; e Juan A. García González, «El abandono del límite y el conocimiento» a El pensamiento de Leonardo Polo, Cuadernos del Anuario Filosófico, nº 11  EUNSA Pamplona, p. 27-60

[19]Cf. Thomas Le Myésier, id., ROL XIX, p. 169, linhas 33-40.

[20]Cf. Libre de Home, ORL XXI, p. 35: “Se en la memòria no era continu membrar, e en enteniment entendre, e en la volentat voler, les formes e les matèries sperituals de la ànima que dites havem en lo capítol «Com és hom», serien ocioses e no haurien ab què s poguessen ajustar, e car les formes no haurien actió ni les matèries passió sens radicals membrar, entendre e voler, l ànima no hauria ab què enformàs lo cors, ni ab què li donàs ésser ni vida, e ab ell nos poria ajustar ni conjunir. Cové, donchs, que ls radicals membrar, entendre e voler sien en continu actu en aquell temps en què home és home.”

[21]Em cada ente concreto haverá uma ação própria que vem determinada pela sua natureza. O próprio do homem é “homificar”, o do leão “leonificar”.

[22] Reveja-se a nota n. 15.

[23] Cf. Libre de Home, ORL XXI, p. 37: "E ço que dit havem del enteniment cové esser ver per ço que un poder mateix general pusqua en un general intellegible e en un general entendre haver moltes particulars obres per rahó dels objectes Qui són molts e particulars."

[24] Cf. Robert D. F. Pring-Mill, El microcosmos llul.lià, in Estudis sobre Ramon Llull, Curial, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1991, p. 102-110.

[25] Cf. Ars inventiva veritatis, d.2, reg. 2. citado por Walter W. Artus, Ramon Lull’s Epistemological realism, EL 26(1986) p. 134: "Unde cum modus intelligendi ad modum essendi rei dirigatur, quantum potest, tanquam ad terminum ad quem, ut ipse modus essendi per modum intelligendi attingatur, formanda est major proportio et concordantia inter utrumque modum, et contrarietas inter eos (ut melius poterit) evitanda. Si autem accidat inevitabilis contrarietas... concludendum est necessario per modum essendi..."

[26]Cf. Liber de anima rationali, part. 8., citado por Walter W. Artus, Ramon Lull’s Epistemological realism, EL 26(1986)135: "Nullum objectum, quod non est conjunctum cum anima, potest esse intra animam realiter: sicut asinus, qui non est intra animam, quae inteligit asinum; sed similitudo illius asini est species, quam intellectus intelligit, in qua ita intelligit asinum”.

[27] Veja-se nota n. 24.

[28] Cf. Ars Brevis, ROL XII, p. 214: “ ‘Utrum’ habet tres species, videlicet dubitativam, affirmativam et negativam, ut in principio intellectus supponat utramque partem esse possibilem, et non liget se cum credere, quod non est suus actus, sed intelligere. Et ita accipiat illam partem, cum qua habet maius intelligere. Nam oportet illam esse veram.”

[29] Cf. Ars generalis ultima, ROL XIV, p. 28-29: “Per primam speciem oportet supponere, quod sit aut non, ut intellectus non sit obstinatus nec ligatus, sed investigativus, ut transire possit ad attingendum affirmativam vel negativam esse veram. Et hoc tali conditione, ut semper concedat hoc, quod magis recolibile est inteligibile et amabile in conclusione esse verum, adiuvando se cum principiis et eorum definitionibus et cum aliis regulis (...) Quando dicitur, quod hoc, quod est magis recolibile et amabile, est eligendum, intelligendum tamen est, quod eligatur cum maiori intelligibilitate, non autem cum minori. Quoniam quando affirmativa aut negativa eligitur cum minori recolibilitate et amabilitate subiecti, talis quidem electio non est de genere philosophiae sive scientiae, sed potius de genere fidei et credulitatis. Quando autem est electio cum maioritate intelligibilitatis aequipollentis maiori recolibilitate et amabilitati, generatur quidem vera scientia et necessaria.In qua intellectus vere quiescit, eo quia vere attingit obiectuam. Et in isto passu consistit tota virtus huius regulae.”

[30] Sobre a superação do limite próprio ao conhecimento objetivo, cf. Esteve Jaulent, A ampliaçào do tema do conhecimento  em Raimundo Lúlio, VERITAS, Porto Alegre, v. 43, nº 3, p. 635-636.