NOTAS

[1] Vegeuu, de Fernando Domínguez Reboiras, `"Moltes novelles raons": La originalitat de l'Ars praedicandi de Ramon Llull al seu context medieval'.- A: Anuario Medieval 4 (1992), pp. 96-104. Vegeu també la introducció de Llull a la seva Rhetorica Nova en un apèndix de la tesi doctoral de Mark D. Johnston, transcrita per L. Badia, `Raimundi Lulli Opera Latina XV: Ramon Llull i la predicació'.- A la seva: Teoria i pràctica de la literatura en Ramon Llull (Barcelona, 1992), pp. 88, 124.

[2] Vegeu, de J. Longère: La prédication médiévale (Paris, 1983), pp. 24-35, especialment pp. 29-31.

[3] J. Longère: La prédication, pp. 83-84.

[4] Vegeu L. Taylor: Soldiers of Christ. Preaching in the late Medieval and Reformation France (Oxford, 1992), pp. 15-20, qui suggereix que aquells "extraordinaris" sermons van substituir el sermó usual durant la Comunió.

[5] Vegeu D. L. d' Avray: The Preaching of the Friars. Sermons diffused from Paris before 1300 (Oxford, 1985), pp. 13-63.

[6] M. Lambert: Medieval Heresy. Popular Movements from the Gregorian Reform to the Reformation (Oxford, 19922), pp. 44-87.

[7] Vegeu L.-J. Bataillon: `Approaches to the study of Medieval sermons'.- Al seu: La prédication au 13e siècle en France et Italie, pp. 28-9 i L. Taylor: Soldiers of Christ, pp. 60-69. Sobre l'ús d'exemples en sermons, vegeu Étienne de Bourbon: Tractatus de diversis materiis predicabilibus.- A: A. Lecoy de La Marche (ed.): Anécdotes historiques, légendes et apologues tirés du recueil inédit d'Étienne de Bourbon (Paris, 1877). Vegeu també L.-J. Bataillon: `Similitudines et exempla dans les sermons du XIIIe siècle'.- A: K. Walsh i D. Wood (eds.): The Bible in the Medieval World (Oxford, 1985) pp. 191-205 i D. L. d' Avray: The Preaching of the Friars, pp. 67-77.

[8] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon. Regesta and Documents (Jerusalem, 1978), núm. 217 (30/8/1263).

[9] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon, núm. 723 (19/4/1279). Vegeu també Y. Baer: A History of the Jews in Christian Spain (Philadelphia 19922), vol. 1, p. 167 (henceforth HJCS). Vegeu també S. Grayzel: The Church and the Jews in the 13th Century (revised New York, 1966) núm. 105. S. Simonsohn: The Apostolic See and the Jews: Documents 492-1404 (Toronto, 1988), núm. 243. Meir b. Simeon al seu polèmic treball Milhemet Mitzva aporta un debat entre un jueu i un cristià que tracta sobre l'aspecte dels sermons de conversió forçada. Vegeu R. Chazan: `Confrontation in the Synagogue of Narbonne: A Christian Sermon and a Jewish Reply'.- A: Harvard Theololgical Review 67 (1974), p. 440.

[10] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon, núms. 386 (25/10/1268), 735 (21/6/1279), 746 (8/10/1279).

[11] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon, núms. 746 (8/10/1279), 747 (8/10/1279), 2624 (3/10/1296).

[12] Vegeu A. MacKay: `Popular Movements and Pogroms in Fifteenth Century Castile'.- En: Past and Present 55 (1972), pp. 33-67. Vegeu igualment el sermó de Joseph ibn Shem Tob donat a Segòvia el 1452, traduit a l'anglès a M. Sapperstein: Jewish Preaching 1200-1800. An Anthology, (New Haven-Londres, 1989), pp. 169-179.

[13] Possiblement, Llull es trobava a Montpeller la major part dels dos anys, des d'octubre de 1303 fins octubre de 1305. Durant aquest període probablement va passar cert temps a Barcelona (el gener de 1304, i juny de 1305). Vegeu Liber de praedicatione, ROL III (1961), p. 11-13, i A. Bonner, SW 2, p. 1282 on aquell treball apareix al seu catàleg com III.69.

[14] Vegeu Liber de praedicatione, ROL III, p. 142. '..in centum sermones, quos ponemos in hoc libro, si vitam et gratiam dederit nobis Deus'.

[15] Vegeuu ROL XV (1987) on Fernando Domínguez ha combinat els set treballs de predicació de Llull (núms. 201-207), sermons escrits entre Octubre de 1312 i Febrer de 1313 al volum amb títol Summa sermonum.

[16] Ars abbreviata praedicandi, ROL XVIII (1991), p. 154. `Ars de ensercament e atrobament, qual ley es vera ne qual es falsa e qual es sciencia natural e sobra natura'.

[17] Liber de praedicatione, ROL III, p. 140.

[18] Ars demonstrativa, ORL XVI (1932), p. 112; SW 1, p. 425.

[19] Ars demonstrativa, ORL XVI, p. 114-15; SW 1, p. 428-29. L'`inffluència i beneficència de Déu' es produeix si el predicador predica de la forma correcta. Per fer això ell traça sobre si mateix i la seva audiència l'influx diví. Al càbala teosòfic, trobem un concepte similar d'influència teúrgica descrita com: `L'atribut 'El Hai denominat Virtusitat [p. ex. el Sefirah Yesod ] es manté vigilant, mira i observa la humanitat, i quan la humanitat sigui vista enfeinada en l'estudi del Torah i l'aplicació dels seus manaments, i aquesta desitgi la seva purificació i comportar-se amb puresa i pulcritud, aleshores l'atribut de la Virtuositat s'extén i se expandeix i s'emplena de tot tipus d'influxos i emanacions de dalt...per donar una bona recompensa a qui segueix el Torah i aplica els manaments...'. Vegeu Joseph Gikatilla, Sha'arey Orah (Les Portes de la Llum), Y. Ben Shelomo (ed.), vol. 1 (Jerusalem 19812), pp. 100-101. Vegeu també M. Idel: Kabbalah: New Perspectives (New Haven, 1988), pp. 173-199.

[20] Vegeu Ars generalis ultima, ROL XIV (1986), p. 387 i Ars brevis, ROL XII (1984), 'De centum formis', núm. 98, p. 236.

[21] Vegeu Liber de predicatione, ROL III, pp. 99-100.

[22] Vegeu `Introduction', Summa sermonum, ROL XV, p. xlii. Domínguez suggereix que el Liber de praedicatione segueix els models de l'Ars praedicandi medieval encara que els dos treballs posteriors són completament diferents.

[23] Vegeu Fernando Domínguez Reboiras: `"Moltes novelles raons"', p. 96.

[24] Ars abbreviata praedicandi, ROL XVIII, pp. 23-31.

[25] Vegeu la interessant discussió sobre l'ús que Llull fa de la Bíblia als seus sermons a L. Badia: `Raimundi Lulli Opera Latina XV: Ramon Llull i la predicació', pp. 136-140.

[26] Liber praedicationis contra Iudaeos, ROL XII (1984), op. 123; vegin-se per exemple sermons 2, 5, 8, 41 et al.

[27] Domínnguez esmenta que els mendicants que utilitzen el sermo modernus escolàstic disposen la citació bíblica a l'inici dels sermons com una rentrée al que desitgen desenvolupar, tant si té alguna rellevància en la citació com si no en té, i després de l'exposició tornant al mateix vers. Ell declara hipòcrita l'ús de la Bíblia com un compendi de temes sobre els quales se poden construir exercicis especulatius dirigits a demostrar la seva compatibilitat amb la raó. Llull, no obstant, no ho fa. Ell no té en compte les citacions bíbliques, preferint concentrar-se en l'amor cristià. Vegeu ROL XVIII, p. 24.

[28] Llibre de virtuts e de pecats, NEORL I, proleg, p. 10.

[29] Vegeuu Fernando Domínguez, 'Introduction', Ars abbreviata praedicandi, ROL XVIII, p. 16 i '"Moltes novelles raons"', p. 130.

[30] L'avíís que Llull fa a l'inici del Liber praedicationis contra judaeos també revela la diferent i més discutida natura dels continguts del treball. Vegeu ROL XII (1984), p. 14. L'estructura diferent fou indicada per L. Badia, `ROL XV. Ramon Llull i la predicació', p. 122 n. 5.

[31] Tambéé hi ha una altra relació d'un Dominic predicant a la sinagoga en Sabbath encara que no hi ha registre del que va dir, únicament la rèplica jueva (probablement de Meir b. Simon). Vegeu R. Chazan: 'Confrontation', pp. 440-450.

[32] Nahmanides és anomenat Bonastrug de Porta en tota la literatura cristiana contemporània pertanyent al debat. Vegeu Y. Baer: HJCS, vol. 1, p. 152 i J. Régne: History of the Jews in Aragon, núm. 323.

[33] Per un text de la versió cristiana dels fets, Vegeu H. Denifle: `Quellen zur Disputation Pablos Christiani mit Mose Nachmani zu Barcelona 1263'.- En: Historisches Jahrbuch der Görres-Gesellschaft 8 (1887), pp. 231-34. Per el text hebreu, vegeu C. D. Chavel: Kitvey ha-Ramban (Jerusalem, 1963), vol. 1, pp. 302-320. Per una traducció a l'anglès dels dos texts, vegeu H. Maccoby: Judaism on Trial. Jewish Christian Disputation in the Middle Ages (Londres, 1982), pp. 147-50 i 102-46, respectivament.

[34] Vegeu C. D. Chavel: Kitvey ha-Ramban, pp. 319-20.

[35] Vegeu C. D. Chavel: Kitvey ha-Ramban, pp. 303, 319-20.

[36] No obstant, vegeu R. Chazan: `Confrontation', p. 445 per tal d'evidenciar com a mínim una de les altres respostes jueves mentre el frare era encara a la sinagoga.

[37] Yom Tob Lipman Zunz: Ha-Derashot be-Yisrael ve-Hishtalshelushtan ha-historit (Jerusalem, 1954), pp. 196-7, E. Ashtor: The Jews of Muslim Spain, vol. 3, p. 138. Sobre sinagogues d'Espanya, Vegeu F. Cantera Burgos: Sinagogas Españolas (Madrid, 1955) i B. de Breffny: The Synagogue (Londres, 1978), pp. 69-76. Allí hi ha un parell d'il·lustracions del que fou probablement una o l'altra de les sinagogues de Barcelona de manuscrits del segle catorze d'un Haggadah, British Museum MS. Or. 2884, f. 17v reimprès a Encyclopaedia Judaica (Jerusalem, 1971), vol. 2, col. 806 i British Museum MS. Or. 14761.

[38] Shem Tob ibn Falaquera: `Iggeret ha-Musar'.- En: Qobes 'al Yad 1 (11) (1936), pp. 75-78. Vegeu Solomon ibn Adret: Responsa (Tel Aviv, 1958), vol. 1, núm. 414, pp. 150-51; núm. 548, pp. 208-9 on Salomó recrimina als rabins de Provença el fet de donar sermons sobre qüestions filosòfiques. Vegeu també M. Sapperstein: Jewish Preaching, p. 91.

[39] Vegeuu Salomó ibn Adret: Tzeda la-Derech (Provisions for the Way),5, 1:7, f. 247a en que, un dia festiu, el sermó es dóna després del Haftarah. Vegeu M. Sapperstein: Jewish Preaching, pp. 26-44. Vegeu R. Chazan: 'Confrontation', p. 446, on un sermonejador jueu demana paciència a la congregació 'encara que l'hora de sopar ja hagi passat' fins que ell hagués acabat el discurs.

[40] Bahyaa b. Asher: Kad ha-Kemah.- En: C. B. Chavel (ed.): Kitvey Rabbenu Bahya (Jerusalem, 1970); Joshua ibn Shueib: Derashot al ha-Torah, Z. Metzger (ed.), (Jerusalem, 1992), 2 vols.; Jacob b. Hananel Sikili: Sefer Torat ha-Minhah (Safed, 1991), 2 vols.

[41] Sobre Jacob Anatoli, vegeu C. Sirat: A History of Jewish Philosophy in the Middle Ages (Cambridge, 1985), pp. 224-25, 226-28. Per Nahmanides, Vegeu Kitvey ha-Ramban, vol. 1 on hi ha sermons per a unes noces, Sobre l'Església, per l'Any Nou i Torat ha-Shem Temimah, el sermó que probablement feu Nahmanides just després de la discussió de Barcelona. Vegeu també Shem Tob b. Joseph: Derashot (Padua, 1567). Vegeu també la col·lecció de sermons, possiblement del nebot de Nahamnides Jonah Gerondi a la British Library MS Add. 27,292, ff. 157r-325r. Sobre el manuscrit i els problemes d'atribucions, vegeu M. Sapperstein: Jewish Preaching, pp. 124-27.

[42] Vegeu per exemple els sermons de Jacob Anatoli: Melamed ha-Talmidim (Lyck, 1866); Bahya b. Asher: Kad ha-Kemah; i Joshua ibn Shueib: Derashot al ha-Torah.

[43] M. Sapperstein: Jewish Preaching, p. 93. Compareu amb C. Bremond: L' "Exemplum" (Turnhout, 1982), pp. 155-58.

[44] Jonah Gerondi: Perush al Mishle 1:20, ed. A. Löwenthal (Berlín, 1910) i Sha'arey Teshubah 3:73 (Nova York, 1949). Jonah també considerà important pel predicador el fet d'aprendre l'art de la Retòrica. Vegeu Perush al Mishle 15:12 i B. Septimus: `Piety and Power in Thirteenth Century Catalonia'.- En: I. Twersky (ed.): Studies in Medieval Jewish History and Literature (Cambridge, Mass.-Londres, 1979), pp. 215-16.

[45] Vegeu M. Kayserling: `Raymond Lulle convertisseur des juifs'.- En: Revue des Études Juives 27 (1893), pp. 148-49. `...et si voluerint, opportunitate captata, possint respondere ejus predicationi et expositioni'.

[46] Vegeu per exemple Llibre de contemplació, ORL V (1911), caps. 187 i 216 on Llull exposa les regles de fons pel debat; o els Proverbis de Ramon, ORL XIV (1928), cap. 248:1, p. 270 on Llull defineix una discussió como una `contradicció espiritual que manifesta a través de les paraules les concepcions que un intel·lecte té en front d'un altre'. Vegeu també M. D. Johnston: The Spiritual Logic of Ramon Llull (Oxford, 1987) pp. 135-145.

[47] L. Beerner, a la seva tesi doctoral, suggereix que van poder haver-hi hagut dues sinagogues al call. La sinagoga principal localitzada al Carrer de la Sinagoga Major (avui, Carrer Sant Domènec del Call) i la més petita al Carrer de Sanahuja, un carrer que ja no existeix. Vegeu L. Berner: On the Western Shores: the Jews of Barcelona during the Reign of Jaume I, `el Conqueridor', 1213-1276 (University of California, Los Angeles, 1986) pp. 103-4.

[48] Dictat de Ramon, ORL XIX (1936), pp. 261-74, i ROL XIX (1993), op. 87-88; Oracions de Ramon, OE 2 i ORL XVIII (1935), pp. 313-92, i ROL XIX, op. 89.

[49] El Començaments de filosofia (Principia philolosophiae) té quinze versions manuscrites llatines i dues catalanes i s'ha publicat a ROL XIX (1993), op. 86. Medicina de peccat., ORL 20 (1935), pp. 1-205, i ROL XIX, op. 90.

[50] L'incipit existent vers els líders de la comunitat jueva de Barcelona és molt diplomàtic. Vegeu J. M. Millás Vallicrosa: El "Liber predicationis contra Iudaeos" de Ramón Lull (Madrid-Barcelona, 1957), p. 21 i E. Colomer, `Ramón Llull y el judaísmo en el marco histórico de la Edad Media hispana'.- En: EL 28 (1966), p. 42.

[51] Per ddescomptat, és possible que el Rei esperés que Llull obeís la decisió del seu pare Pere III a la seva carta citada a la nota 10 (núm. 746).

[52] Sobree Salomó ibn Adret, vegeu A. Perles: R. Salamo b. Abraham b. Adereth. Sein Leben und seine Schriften (Breslau. 1863).

[53] Per eexemple, Salomó ibn Adret escrigué Mishmeret ha-Bayit (Custodiant la Llar) dissertant sobre les lleis de la llar i Aaron replicà amb Bedek ha-Bayit (Revisant la Llar).

[54] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon, núms. 712 (21/10/1278), 713 (21/10/1278) i Y. Baer: HJCS, vol. 1, p. 428 n. 33 i p. 255.

[55] Pel primer, vegeu Cambridge University MS. D.d. 4.2 (3), ff. 6v -16r i pel segon vegeu, E. Wolfson: The Book of the Pomegranate. Moses de Leon's Sefer ha-Rimmon (Atlanta, 1988).

[56] Vegeu M. Idel: `Ramon Lull and Ecstatic Kabbalah: A Preliminary Observation'.- A: Journal of the Warburg and Courtauld Institutes 51 (1988), p. 173. J. M. Millás Vallicrosa: El "Liber predicationis", p. 21 n. 19 identificà les dues primeres figures de l'incipit.

[57] Vegeu J. Régné: History of the Jews in Aragon, núm. 881 (18/10/1281) i Y. Baer: HJCS, vol. 1, p. 439 n. 27.

[58] Vegeu A. Jellinek: Auswahl Kabbalisticher Mystik (Leipzig, 1853), pp. 13-28 per la carta, i de Salomó ibn Adret, Responsa, vol. 1, núm. 548 pel ban.

[59] Vegeu Y. Baer: HCJS, vol. 1, pp. 189-96; J.N. Hillgarth: The Spanish Kingdoms 1250-1516 (Oxford, 1976), vol.1, pp. 30-32 suggerí que el nombre de jueus de la Corona d'Aragó representava el 2-3% de la població global. L. Berger: On the Western Shores, pp. 78-80 mostrà que, a Barcelona, els jueus representaven el 5%-6.5% (uns 1500) de la població d'unes 30,000 ànimes. Sobre els diferents públics que assistien als sermons, vegeu M. Sapperstein: Jewish Preaching, p. 51.

[60] Per uuna font global de les doctrines cabalístiques, vegeu G. Scholem: Major Trends in Jewish Mysticism (Nueva York, 19543); On the Mystical Shape of the Godhead (New York, 1991) i M. Idel: Kabbalah. New Perspectives. Estic preparant un estudi detallat de les relacions entre Llull i els cabalistes per a la meva tesi doctoral.

[61] Sobree el desenvolupament de la doctrina dels correlatius de Llull, vegeu J. Gayà: La teoría luliana de los Correlativos (Palma de Mallorca, 1979).

[62] Vegeu per exemple l'inici dels 28 sermons al Llibre de virtuts e de pecats, NEORL I, pp. 51-110.

[63] Vegeu Felix, or The Book of Wonders, SW 2, 1:11, p. 711.

[64] Llibre de contemplació, ORL II (1906), cap. 12, p. 59.

[65] Basatt en el Llibre de contemplació, ORL V (1911), cap. 187, pp. 169-178. Vegeu també Ars generalis ultima, ROL XIV (1986), pp. 385-88.

[66] Vegeu per exemple, Ars demonstrativa, ORL XVI (1932), primera distinció, figura A.

[67] Aquest paràgraf es pot prendre d'uns quants treballs, per exemple, Llibre de contemplació, ORL VII (1913), cap. 246, pp. 178-86 o Liber de anima rationali, MOG VI (1721), pp. 417-18, 427.

[68] Aquest paràgraf podria ser extret d'una o altra manera dels diferents treballs on Llull disserta sobre la Trinitat després de l'any 1288-9. El Disputatio fidelis et infidelis, MOG IV (1729), pp. 377-429 o el Liber predicationis contra judeos, ROL XII (1984), pp. 18-19; Liber de trinitate et incarnatione, ib., pp. 91-115.

[69] Una aadaptació de 'Del exemple de situs divinal' del `fulles del arbre exemplifical' en Arbre de sciencia, ORL 12 (1923), pp. 421-23.

[70] Un orrdre de progressió que trobem al Llibre de contemplació, ORL VIII (1914), cap. 366, p. 626-7 i el Libre de demostracions, ORL XV (1930), pp. 3-4, 7.

[71] Vegeu l'Ars generalis ultima, ROL XIV (1986); i l'Ars brevis, ROL XII (1984), secció 9. Vegeu també Tractatus novus de Astronomia, ROL XVII (1989), p. 128.

[72] És prrobable que Llull volgués demostrar l'Encarnació d'una forma que pogués ser acceptada per la seva audència jueva. Vegeu, per exemple, Arbre de Sciencia, ORL XII (1923), p. 205-6. Aquest aspecte és sens dubte complicat. Com Llull escriu a Blaquerna, ORL IX (1914), 39:3, p. 126, 'I això que us dic representa per a vostès una cosa oculta, la qual, en la present època en que vivim, no els repto a que entenguin'.