|
[1] Quan pensem o coneixem tornem presents al nostre enteniment les
formes que es troben participades pels ens corporals; de totes les
maneres, la seva presència en l' enteniment està en funció de
l’acte de l’enteniment: mentre pensem, la forma pensada es troba
present a l'enteniment, però en parar de pensar, desapareix,
perquè s’acaba l’acte de l’enteniment. Ara bé, la forma pensada
mai podrà expressar el dinamisme que la forma participada té a l'
ens corporal, doncs aquest és tal pel seu acte d’ésser —que també
és l’acte de totes les formes que es troben a l' ens—, però aquest
acte d’ésser no posseeix contingut eidètic i no és
conceptualitzable. L’acte que torna la cosa real és doncs diferent
del que la torna coneguda. A la cosa real s’hi troba molta més
realitat que a la cosa coneguda. Aquesta impossibilitat d’expressar
l’ésser de les coses que coneixem sembla que té molt a veure amb la
nostra ignorància de les essències de les coses.
[2] “Dictum est, quod subiectum Artis est artificium generale ad
solvendas quaestiones; quoniam cum ipso subiecto artista, scilicet
utens hac Arte, miscet artificialiter principia et regulas huius
Artis, et significata huius mixtionis applicat ad solvendas
quaestiones tali modo, quod semper teneat partem illam, videlicet
affirmativam vel negativam, in qua verius salvatur et clarius relucet
significatio dictae mixtionis, ut inferius dicemus.” Cf. Lectura
Artis, quae initulata est brevis practica tabulae generalis, ROL
XX, p. 344 l. 1-8.
[3] Sobre el sentit de l'Ars, cf. Esteve Jaulent, «Arbor
Scientiae: Inmanencia o trascendencia en el pensamiento luliano»,
SL 38 (1998), 15-37.
[4] Cf. Liber de memoria, ROL XX, p. 299 l.
217-220.
[5] Cf. Liber de intellectu, ROL XX, p. 212-213
l. 512-538.
[6] Cf. Logica nova, NEORL IV, p. 72. “Essencia es
alcuna cosa confusa consirada, per la qual esser es estant, quar així
con bon es concret de sa bontat, que es la sua essencia, axí esser es
concret de sa essencia.”
[7] Cf. Jesús de Garay, Los sentidos de la forma en
Aristóteles, Eunsa, Pamplona 1987, p.150.
[8] Cf. Libre de Home, ORL XXI, p. 28: “E açò
mateix dels actus de l ànima e del cors, qui sajusten, e de lur
conjunyiment e ajustament resulta e hix home qui passa e està en terç
nombre, e és lo tot simple en nombre de home, segons sa diffinició,
e ses parts són la sua forma comuna e matèria comuna e l actu comú
que dit havem. E en axí home està en lo som.”
[9] Cf. Liber mirandorum demonstrationum, I, c. 12, citat
per Walter W. Artus, Ramon Lull’s Epistemological realism,
EL 26(1986) p. 134: "Notum est, quod esse creaturarum
sit in tribus modis: unus est, quod omnes creaturae sint in sapientia
Dei; alter est, quod sint formaliter in anima, hoc est, in
intellectu, qui illa intelligit; tertius est, quod sint in se ipsis.
[10] Cf. Aristòtil, Met., 1048b 23.
[11] Cf. Libre de Home, ORL XXI, p. 31: “Entendre
cavall o castell és obra accidental exida e influïda de l' entendre
dedins, qui és obra substancial e primera de la essència de l'
enteniment, del qual entendre substancial l ome qui és intellectiu
trau l entendre accidenal ab lo qual ateny los objects que desira
entendre, e ab aquell serà entès fantàstich e spècia guanyada e
multiplicada, e és de la semblança de l' intelligible dedins, treta
d ell per l ome qui és intellectiu movent son enteniment a entendre, e
és per ço de l' intelligible dedins car l object defores és
intelligible, ço és cavall o castell, e enaxí de los altres.”
[12] Cf. Lògica nova, NEORL IV, p. 51: “Si acció
e forma se convertexen en lo subjet en que son. E responem
d[i]visén, so es que es acció primitiva e acció secundaria.
Primitiva es substancial o substantiva qui ab si matexa e ab la sua
propria materia constituex substancia general, constituida de forma e
de materia substancial. E aytal acció es dita esser convertida ab la
sua forma. Enperó la acció secundaria que es actus de la primera
forma, en genre de accident posada, ab forma accidental se convertex,
axí con calor que.s convertex ab la sua acció, so es ab la sua
activitat.”
[13] Cf. id., NEORL IV, p. 52.
[14] Cf. Libre de Home, ORL XXI, p. 42.
[15] Cf. Liber da anima rationalis, Cf. EL 26(1986)
p. 134: "Anima habet objecta ad extra in objectis ad intra".
[16] Cf. Thomas Le Myésier, Breviculum, ROL XIX,
p. 100, l. 118-122
[17] Cf. F. W. J. Schelling, Initiae Philosophiae
Universae, Erlanger Vorlesungen 1820/21, org. H.
Fuhrmans, Bonn; H. Bouvier u. Co. Verlag, 1969, p.
39, citat per Fernando Rey Puente, Algumas notas sobre o
conceito de “enérgeia” como eixo da articulação entre a filosofia
negativa e a filosofia positiva no pensamento tardio de Schelling,
Síntese Nova Fase, Belo Horizonte, v. 22, n. 70,
1995, p. 396
[18] Sobre l’abandó del límit mental polià, cf. Leonardo
Polo, El conocimiento habitual de los primeros principios,
Cuadernos de Anuario Filosófico, nº 10, EUNSA
Pamplona; i Juan A. García González, «El abandono del
límite y el conocimiento» a El pensamiento de Leonardo Polo,
Cuadernos del Anuario Filosófico, nº 11 EUNSA Pamplona,
p. 27-60
[19] Cf. Thomas Le Myésier, id., ROL XIX, p.
169, l. 33-40.
[20] Cf. Libre de Home, ORL XXI, p. 35.
[21] Cada ens concret tindrà una acció pròpia que li ve
determinada per la seva natura. L’acció pròpia de l’home és
“homificar”, i la del lleó “lleonificar”.
[22] Tornem a llegir la nota n. 15.
[23] Cf. Libre de Home, ORL XXI, p. 37.
[24] Cf. Robert D. F. Pring-Mill, El microcosmos
lul·lià, a Estudis sobre Ramon Llull, Curial, Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1991, p. 102-110.
[25] Cf. Ars inventiva veritatis, d.2, reg. 2. citat per
Walter W. Artus, Ramon Lull’s Epistemological realism, EL
26(1986) p. 13`5: "Unde cum modus intelligendi ad modum
essendi rei dirigatur, quantum potest, tanquam ad terminum ad quem,
ut ipse modus essendi per modum intelligendi attingatur, formanda est
major proportio et concordantia inter utrumque modum, et contrarietas
inter eos (ut melius poterit) evitanda. Si autem accidat
inevitabilis contrarietas... concludendum est necessario per modum
essendi..."
[26] Cf. Liber de anima rationali, part. 8., citat per
Walter W. Artus, Ramon Lull’s Epistemological realism, EL
26(1986)135: "Nullum objectum, quod non est conjunctum
cum anima, potest esse intra animam realiter: sicut asinus, qui non
est intra animam, quae inteligit asinum; sed similitudo illius asini
est species, quam intellectus intelligit, in qua ita intelligit
asinum”.
[27] Vegem altra vegada la nota n. 24.
[28] Cf. Ars brevis, ROL XII, p. 214: “ ‘Utrum’
habet tres species, videlicet dubitativam, affirmativam et negativam,
ut in principio intellectus supponat utramque partem esse possibilem,
et non liget se cum credere, quod non est suus actus, sed
intelligere. Et ita accipiat illam partem, cum qua habet maius
intelligere. Nam oportet illam esse veram.”
[29] Cf. Ars generalis ultima, ROL XIV, p. 28-29:
“Per primam speciem oportet supponere, quod sit aut non, ut
intellectus non sit obstinatus nec ligatus, sed investigativus, ut
transire possit ad attingendum affirmativam vel negativam esse veram.
Et hoc tali conditione, ut semper concedat hoc, quod magis recolibile
est inteligibile et amabile in conclusione esse verum, adiuvando se cum
principiis et eorum definitionibus et cum aliis regulis (...)
Quando dicitur, quod hoc, quod est magis recolibile et amabile, est
eligendum, intelligendum tamen est, quod eligatur cum maiori
intelligibilitate, non autem cum minori. Quoniam quando affirmativa
aut negativa eligitur cum minori recolibilitate et amabilitate
subiecti, talis quidem electio non est de genere philosophiae sive
scientiae, sed potius de genere fidei et credulitatis. Quando autem
est electio cum maioritate intelligibilitatis aequipollentis maiori
recolibilitate et amabilitati, generatur quidem vera scientia et
necessaria.In qua intellectus vere quiescit, eo quia vere attingit
obiectuam. Et in isto passu consistit tota virtus huius regulae.”
[30] Sobre la superació del límit propi dels coneixement objectiu
a l' Ars, cf. Esteve Jaulent, A ampliação do tema do
conhecimento em Raimundo Lúlio, VERITAS, Porto Alegre,
v. 43, nº 3, p. 635-636.
|
|